Albert Martínez - 30 anys d'amor per la cervesa belga
L’Albert va néixer a Barcelona a finals dels anys 60 i per tant la seva joventut va estar marcada pel “bipartidisme” cerveser: Estrella o San Miguel. Afortunadament el destí li tenia reservades algunes sorpreses que el van apropar a la cervesa belga i allò que en principi era simple passió va esdevenir també treball. Forma part de l’equip de Lambicus des de la seva fundació i actualment és el responsable de Lambicus Shop i treballa per a Belgas Online (www.belgasonline.com).
Com vas arribar a la cervesa belga?
L’any 1992 seguint el rastre de l’aventurer Tintín i dels grans mestres de la pintura flamenca vaig trepitjar per primera vegada terres belgues i vaig tornar a casa amb una ampolla de Maredsous Brune com a souvenir. L’impacte que em va causar va ser tan gran que vaig començar a buscar altres cerveses belgues a Barcelona, tasca gens fàcil en aquell moment i d’aquesta manera vaig aconseguir tastar algunes de les més comercials com la Delirium Tremens, la Gulden Draak, la Chimay, la Kasteel, la Leffe, la Grimbergen o l’Hoegaarden.
Comences el segle amb un altre gran descobriment fonamental per tu…
Descobrir La Maison Belge, botiga especialitzada en cerveses i productes belgues de la qual em vaig fer de seguida client habitual per passar poc temps després a treballar-hi gràcies a l’amistat amb el seu propietari, en Cédric Geluk, va representar l’impuls definitiu a la meva carrera cervesera. Serà un període fonamental en la meva formació ja que podré conèixer de primera mà productes de cerveseries petites com la Val-Dieu, la Binchoise o la Caracole.
A més a més a nivell local va ser una època molt intensa amb l’aparició de cerveseries locals (Glops, Montseny…), el creixement de l’interès per l’elaboració casolana i l’arribada de noves cerveses internacionals que “revolucionarien” el sector, com les de Brewdog o Mikkeller.
A part de la Maison Belge destacaries algun altre lloc que hagi estat especialment important per a tu?
La cerveseria The Drunk Monk de Mataró, en aquell moment un lloc de peregrinatge obligat per ampliar horitzons cervesers no només belgues, de la mà de l’Sven Bosch. Allà vaig tastar per primera vegada cerveses com la Pannepot, la De Graal, la Rodenbach o la XX Bitter.
Set anys a La Maison Belge i l’aventura s’acaba.
Efectivament. Va ser una època trista i plena d’incerteses. Per sort quan estava a punt de tirar la tovallola i ja em veia lluny del sector cerveser vaig conèixer l’Henk Cortier, gràcies al Josep Sanitjas del restaurant El Santuari de La Gleva. Després de diverses converses i d’arribar a la conclusió que la cervesa belga estava mal representada a Barcelona, l’Henk va decidir crear un espai cerveser consagrat a ella i d’aquesta manera va néixer Lambicus Espai Cerveser. Des de llavors, i només han passat vuit anys! han canviat moltes coses, entre elles que actualment Lambicus són dos espais, el bar i la botiga, de la qual en sóc el responsable.
Quines són les teves tasques principals?
La principal atendre als nostres clients però m’encarrego també de gestionar el magatzem, les comandes de Belgasonline i d’organitzar tastos i esdeveniments.
De quina et sents més satisfet?
D’aquelles que impliquen un contacte directe amb la gent tot i que gaudeixo especialment dels tastos que per mi són sempre un repte.
Paral.lelament al teu dia a dia a Lambicus què fas per continuar estant informat sobre el sector cerveser belga ?
He continuat formant-me visitant cerveseries, assistint a festivals, visitant restaurants que donen un especial protagonisme a la cervesa i també llegint el màxim de llibres i revistes sobre la matèria.
Quin balanç en fas de tot plegat?
De tota aquesta gran aventura n’he tret un bon grapat d’amics tant aquí com a Bèlgica, un coneixement sobre la cervesa belga que mai hagués somniat i grans satisfaccions com haver estat inclòs en el llibre “Educatieve Bierjagers”, al costat d’alguns dels més prestigiosos divulgadors de la cervesa belga al món.
Segur que t’ho han preguntat infinitat de vegades però, quina és la teva cervesa belga preferida?
Estic convençut que et respondré com ho farien la majoria dels amants de la cervesa belga, és a dir, no en tinc només una. La creativitat cervesera belga és prou àmplia com per tenir una cervesa per cada moment i circumstància. Tenint en compte que els meus gustos van des de les cerveses làmbiques a les oud bruin, passant per les saison, les triples o les quadruples i que a més a més, han anat canviant lleugerament amb el temps, una resposta senzilla és impossible.
En tot cas un hipotètic menú hauria d’incloure una Armand & Gaston, una Duchesse de Bourgogne, una Saison Dupont, una Orval, una Stille Nacht, una De Graal Tripel, una Val-Dieu Grand Cru, una Rochefort 8 i una Carolus Van de Keizer…i ja me’n deixo unes quantes !
De ben segur que hi ha hagut persones a part de les que ja has citat, que han estat molt influents per tu?
Encara que soni a tòpic en Michael Jackson a qui només he pogut conèixer a través dels seus llibres, l’Armand Debelder (3Fonteinen), en Karel Goddeau (De Cam), en Joris Cambie (De Plukker), en Marc Beirens (Loterbol), en Jef Van den Steen (Glazen Toren), en Nico Bacelle (De Ranke), en Marc Struyf (Den Triest), en Laurent Agache (Cazeau)…i tants i tants clients que amb els seus comentaris i coneixements han omplert de sentit la meva feina.
A qui t’hauria agradat conèixer?
A l’Olivier Dedeycker, cervell de Dupont, a l’Anne-Françoise Pypaert, mestre cervesera d’Orval i a en Frank Boon, cor i ànima de Boon. Tot arribarà!
En què ha canviat el sector cerveser belga durant els darrers 15 anys?
Jo destacaria la creació de nombroses cerveseries fins i tot en sectors com el lambic que semblaven estancats, l’aparició de nous formats com les trapistes o les lambic de barril, la celebració de nous festivals, el creixent protagonisme de les dones tant a nivell de consum com de producció i el sorgiment de nous estils com les Belgian IPA.
