Relats Cervesers - Capítol 3

Segueixo preocupat amb el fet que cada vegada que intento sortir de Chinatown alguna cosa m'ho impedeix.

No és que estigui enclaustrat al meu barri o que una força superior m'immobilitzi, simplement passa alguna cosa totalment natural que fa que els meus plans per sortir d'aquest barri canviïn. També és estrany que tots els meus amics siguin de Chinatown. És igual, el meu barri m'agrada, però un dia d'aquests he de sortir a conèixer altres parts de la ciutat. De tota manera tot el que recordo de la meva vida recent té a veure amb aquest barri. A més és un barri magnífic, on trobes coses al·lucinants. L'altre dia passejant vaig trobar en un aparador unes sabates (de dona, jo només uso esportives) precioses, no eren precioses, eren Les Sabates. Una espècie de mescla entre francesa amb taló, sabata de flamenca i els de Dorothy al Mag d'Oz. Com els de Cristina Ricci a Bufalo 66 però multiplicats per mil. Per descomptat els vaig comprar i per descomptat no per posar-me'ls jo, eren per a la meva futura núvia que no sé quan arribarà.


Ah, en les estones lliures venc enciclopèdies, també treballo en un restaurant xinès a la nit. Però d'això en parlarem al proper post. A més sóc un hacker analògic, del digital s'encarrega un marmitó mexicà del qual ja els parlaré.